Font Vella

1.20
Font Vella
Font Vella
Descripció de l'element
Tipus d’element
Patrimoni immoble - Obra civil
Catalogació
BCIL - Protecció Integral
Estil i època
Arquitectura vernacla - Època moderna
Cronologia
Entorn 1756
Autoria
Desconeguda
Parcel·la
Parcel·la rectangular coincident amb la implantació de la font
Context
Situada a la vora de la carretera, en un entorn immediat sense pavimentar, en el límit entre el paisatge urbà i el rural dels camps de conreu
Elements

Construcció excavada sota el nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra, protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que conformen una esquena d’ase de secció triangular. La part més baixa de la construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font es situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les parets laterals. Al front de l’arc que presideix l’escala descendent, hi ha una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la data 1756.

Ús actual
Font pública
Ús original
Font natural
Estat de conservació
Molt bo
Entorn de protecció
Accessibilitat i pavimentació precaris en el seu entorn immediat
Situacions de risc
-
Localització
Nucli urbà - L’Estany - Moianès - Bages (Barcelona)
Codi INE
08790
Adreça
Travessia de la carretera C-59 - Carrer Barcelona, s/n
Coordenades UTM
X: 41,8676274
Y: 2,113281
Descripció històrica

El 1756 es va construir la font de les Eres, que va passar a anomenar-se la font Vella a partir de la construcció, abans del 1882, de la font del Prat.

La làpida conservada al front de l’accés deixa ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats Reials encarregades d’administrar l’abadia de Santa Maria de l’Estany en aquell moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així: "Dr. Fernando Macià degà 1756".

La interpretació de la làpida és la següent: la paraula "Fernando" (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres"FERdo". El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula "degà" no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany.
En un document de l’any 1890 apareix citada com “la Fuente municipal del Estany, á dos minutos fuera del centro de la población (...) de agua permanente.” [Tabé, 1890, pàg. 11]

En diverses ressenyes històriques contemporànies s’indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a “font vella” però, tal com hem vist, en el document de 1890 la font de les Eres encara s’anomena com a “font municipal”, de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX.
La font Vella apareix a diversos plànols històrics; al projecte de la carretera provincial (1882), al mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1936), al projecte de variant de la carretera (1934), així com en diverses fotografies històriques.
Durant l’any 1973 es realitzà una intervenció de conservació de la Font Vella, dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs i Arisa; cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona. Les actuacions previstes en la documentació conservada preveien adequar el desguàs de la font fins a la Mina, així com treballs de conservació dels paraments de pedra; amb un pressupost de 149.993’00 Ptes.

Bibliografia

- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- MORROS, Jordi -PUIGFERRAT, Carles. “Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l’Estany (el Moianès)” a Ausa, XXIV, nº166 (pàg. 753-780). Ed. Patronat d’Estudis Osonencs. Vic, 2010.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- SOLÀ, Fortià. Història de Torelló, Barcelona, 1947-48.
- TABÉ, Matias; DE CLASCÀ, Antonio. Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852, Tipolitografia Luis Tasso, Barcelona, 1890.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi. En continuar navegant, entenem que accepta l' ús de cookies

Què són les cookies?

Una cookie es un petit arxiu que s’emmagatzema a l’ordinador de l’usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.

Les cookies són essencials per al funcionament d’Internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-nos la navegació i usabilitat del nostre web. Tingueu en compte que les cookies no poden fer malbé el vostre equip i que, a canvi, si són activades ens ajuden a identificar i resoldre els errors.

Quin tipus de cookies utilitza aquesta web?

Cookies pròpies: són aquelles que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip o domini gestionat per l’editor i des del que es presta el servei sol•licitat per l’usuari.

Cookies de tercers: són aquelles que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip o domini no gestionat per l’editor sinó per una altra entitat que analitza les dades obtingudes.

Cookies persistents:són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemades en el terminal i poden ser accedides i tractades pel responsable de la cookie.

Cookies d'analítica web: a través de l'analítica web s'obté informació relativa al nombre d'usuaris que accedeixen al web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma , el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquesta web.

Acceptació de l'ús de cookies.

Assumim que vostè accepta l’ús de cookies. No obstant, vostè pot restringir, bloquejar o borrar les cookies d’aquesta web o qualsevol altra pàgina a partir de la configuración del seu navegador.

A continuación li mostrem les pàgines d’ajuda dels navegadors principals: