Font del Mig del Prat

1.21
Font del Mig del Prat
Font del Mig del Prat
Font del Mig del Prat
Descripció de l'element
Tipus d’element
Patrimoni immoble - Obra civil
Catalogació
-
Estil i època
Època moderna
Cronologia
Anterior a 1882
Autoria
Desconeguda
Parcel·la
-
Context
Situada al costat de l’actual carretera C-59, en un entorn agrícola.
Elements

Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l’aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l’aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d’una font de pou.

L’àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d’arbres que hi fan ombra a l’estiu.

Ús actual
Font natural pública
Ús original
Font natural
Estat de conservació
Bo en general
Entorn de protecció
Element encaixat a ran de la carretera
Situacions de risc
-
Localització
Àmbit periurbà - L’Estany - Moianès - Bages (Barcelona)
Codi INE
08790
Adreça
Carretera C-59, km 46
Coordenades UTM
X: 41,8649907
Y: 2,1125522
Descripció històrica

La referència documental més antiga que en coneixem correspon al plànol de 1882 del projecte de la carretera provincial de Moià a Calaf, en el qual apareix situada en el seu emplaçament actual, recolzant el camí antic que comunicava el poble amb el raval del Prat, travessant el prat de l’antic estany.

En un document de 1890 s’esmenta que la font del prat no té aigua de manera permanent: “(...) forman un conjunto de doce fuentes de agua permanente, y la [fuente] del prado, que tiene sus periodos.” [Tabé, 1890, pàg. 9]

En diverses ressenyes històriques contemporànies s’indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a “font vella”, però en el document de 1890 anteriorment citat la font de les Eres encara s’anomena com a “font municipal”, de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX.

A començament del segle XX l’aigua no brollava de manera contínua a la font del Prat, tal com ens indica una acta de l’Ajuntament del mes de juliol de 1924. Aquell fou un any de sequera i s’encarregà una prospecció per tractar de fer un pou nou que aportés aigua suficient “al capdavall del Prat”. [AADD, 1995]

Possiblement la interpretació confusa d’aquest document de 1924, que transcrivim a la informació complementària, hagi originat la conclusió errònia que podem trobar també en diverses ressenyes històriques contemporànies, segons la qual l’aigua de la font de les Pedroses es canalitzà fins a la font del Prat (cal considerar que hi ha més d’un quilòmetre de distància entre ambdues fonts).

Informació complementària

Acta [del Ple Municipal] en relació a les fonts de La Sala, de la font de La Padrosa, i de la font del Mig del Prat, datada el 20 de juliol de 1924.

“En el pueblo de Estany a 20 de julio de 1924.
Reunido el Ayuntamiento en Pleno con asistencia de los Concejales expresados [3 regidors i l’alcalde] al margen bajo la presidencia del Sr. Alcalde este expone el objeto de la convocatoria que era determinar las medidas a tomar en vista a la gran carestía de agua. (…).
A propuesta de los concejales D. Segismundo [Arnaus?], D. José Franquesa se acuerda que en vista de que el pozo empezado en el año 1913 en el sitio llamado la Padrosa da un poco de agua y dado que en aquella fecha se aseguraba existía un caudal de agua mas que suficiente para el pueblo el Ayuntamiento acuerda empezar de nuevo las gestiones para proceder a prolongar [en el temps l’aprofitament de] dicho pozo y a tal fin se acuerda delegar al Sr. Pedro Bigas para que baya a Tona por si encuentra algún practico [especialista que coneix la pràctica] para estos trabajos para verificar el consiguiente presupuesto a fin de arbitrar los fondos necesarios.
Tambien se acuerda a propuesta del Sr. Alcalde y se desea que este acuerdo tenga el carácter de verdadero compromiso irrevocable que en caso de encontrarse en aquel lugar agua suficiente se haga una fuente para los del “capdavall del Prat” y si no se encontrara agua mas que el agua que ba a la fuente de la Padrosa y esta quedara seca el Ayuntamiento se compromete a [llevarla?] otra vez a la fuente tal como esta aflora. Asi se acuerda y sin otros asuntos que tratar se levanta la sesión de todo lo cual yo el Secretario Certifico.
Juan Solergibert - Juan Puigoriol - Jose Canet - Segismundo Arnaus”

Bibliografia

- AADD. “Dades històriques del poble” dins el Programa de Festa Major de l’Estany, Ed. Ajuntament de l’Estany, 1995.
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- SOLÀ, Fortià. Història de Torelló, Barcelona, 1947-48.
- TABÉ, Matias; DE CLASCÀ, Antonio. Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852, Tipolitografia Luis Tasso, Barcelona, 1890.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi. En continuar navegant, entenem que accepta l' ús de cookies

Què són les cookies?

Una cookie es un petit arxiu que s’emmagatzema a l’ordinador de l’usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.

Les cookies són essencials per al funcionament d’Internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-nos la navegació i usabilitat del nostre web. Tingueu en compte que les cookies no poden fer malbé el vostre equip i que, a canvi, si són activades ens ajuden a identificar i resoldre els errors.

Quin tipus de cookies utilitza aquesta web?

Cookies pròpies: són aquelles que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip o domini gestionat per l’editor i des del que es presta el servei sol•licitat per l’usuari.

Cookies de tercers: són aquelles que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip o domini no gestionat per l’editor sinó per una altra entitat que analitza les dades obtingudes.

Cookies persistents:són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemades en el terminal i poden ser accedides i tractades pel responsable de la cookie.

Cookies d'analítica web: a través de l'analítica web s'obté informació relativa al nombre d'usuaris que accedeixen al web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma , el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquesta web.

Acceptació de l'ús de cookies.

Assumim que vostè accepta l’ús de cookies. No obstant, vostè pot restringir, bloquejar o borrar les cookies d’aquesta web o qualsevol altra pàgina a partir de la configuración del seu navegador.

A continuación li mostrem les pàgines d’ajuda dels navegadors principals: