Font Pedrosa

La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l’any 1562 el monestir de Santa Maria de l’Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d’Urgell) per unes obres d’arranjament de la font. [Pladevall, 1978]

La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l’any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890]

Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant.

L’any 1913 l’Ajuntament de l’Estany encarregà l’execució d’un pou a l’indret de la Padrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l’estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l’Ajuntament encarregà els treballs per tractar d’enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d’assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l’Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995]

Trobem una referència documental de l’any 1562:

“D’un document conservat a l’APSME, manual notarial de 1550-1556.
Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l’Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d’Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses.
16 d’agost de 1562” [Pladevall, 1978, pàg. 163]

En una descripció del terme de l’Estany de l’any 1890 s’indica que:

“Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra.
La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (…)” [Tabé, 1890, pàg. 8]

Trobem una acta del Ple Municipal en relació a les fonts de La Sala, de la font de La Padrosa, i de la font del Mig del Prat, datada el 20 de juliol de 1924:

“En el pueblo de Estany a 20 de julio de 1924.
Reunido el Ayuntamiento en Pleno con asistencia de los Concejales expresados [3 regidors i l’alcalde] al margen bajo la presidencia del Sr. Alcalde este expone el objeto de la convocatoria que era determinar las medidas a tomar en vista a la gran carestía de agua. (…).
A propuesta de los concejales D. Segismundo [Arnaus?], D. José Franquesa se acuerda que en vista de que el pozo empezado en el año 1913 en el sitio llamado la Padrosa da un poco de agua y dado que en aquella fecha se aseguraba existía un caudal de agua mas que suficiente para el pueblo el Ayuntamiento acuerda empezar de nuevo las gestiones para proceder a prolongar [en el temps l’aprofitament de] dicho pozo y a tal fin se acuerda delegar al Sr. Pedro Bigas para que baya a Tona por si encuentra algún practico [especialista que coneix la pràctica] para estos trabajos para verificar el consiguiente presupuesto a fin de arbitrar los fondos necesarios.
Tambien se acuerda a propuesta del Sr. Alcalde y se desea que este acuerdo tenga el carácter de verdadero compromiso irrevocable que en caso de encontrarse en aquel lugar agua suficiente se haga una fuente para los del “capdavall del Prat” y si no se encontrara agua mas que el agua que ba a la fuente de la Padrosa y esta quedara seca el Ayuntamiento se compromete a [llevarla?] otra vez a la fuente tal como esta aflora. Asi se acuerda y sin otros asuntos que tratar se levanta la sesión de todo lo cual yo el Secretario Certifico.
Juan Solergibert - Juan Puigoriol - Jose Canet - Segismundo Arnaus” [AADD, 1995]

- AADD. “Dades històriques del poble” dins el Programa de Festa Major de l’Estany, Ed. Ajuntament de l’Estany, 1995.
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- PUIGFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d’algunes dependències del monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès), [buidat parcial de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de l’Estany - APSME], L’Estany (Inèdit), 2014.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- SOLÀ, Fortià. Història de Torelló, Barcelona, 1947-48.
- TABÉ, Matias; DE CLASCÀ, Antonio. Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852, Tipolitografia Luis Tasso, Barcelona, 1890.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920