L’Estany se situa en un entorn privilegiat que ha facilitat l’hàbitat humà des de la prehistòria. Les darreres troballes han permès documentar també la presència del món iber i romà en el municipi. L’església preromànica documentada vers l’any 990 indica l’existència d’una població estable, organitzada possiblement en assentaments disseminats i masos.
Les primeres cases del poble es van construir a partir del segle XIII a redós del poder econòmic i espiritual del monestir, fundat el 1080. Se situaren inicialment al voltant de l’actual plaça del Monestir i sobre els carrers Major i Rodors. A partir del segle XV el poble s’estengué, es densificaren els carrers Major i Rodors, i s’amplià per sobre del carrer dels Monjos en direcció al Coll de la Crosa.
En època moderna moltes famílies es dedicaven fonamentalment a les feines agrícoles i a la cria de bestiar. També hi havia una notable activitat preindustrial relacionada amb l’obtenció de fusta, llenya i carbó. A partir del segle XIX l’activitat tèxtil adquirí un protagonisme creixent amb la implantació de diversos tallers i una fàbrica.
La construcció de la carretera provincial al començament del segle XX, que travessà per dins el poble, provocà una sensible transformació del centre de l’Estany i deixà una petjada significativa en el paisatge estanyenc, consistent en les plantacions arrenglerades de plataners que la flanquegen encara actualment.
