Pedró del Pontarró
Descripció de l'element
Monument memorial que compta amb un basament de carreus de pedra, rematat a la part superior per una llosa de pedra esculpida en relleu, que representa un calvari; amb la mare de Déu, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena (conegudes popularment com ‘les tres Maries’), i la ciutat de Jerusalem al fons. Aquesta llosa esculpida es troba dins un emmarcament de pedra amb l’any 1668 esculpit al coronament i uns elements ornamentals geomètrics marcats al front dels brancals.
Es tracta d’un element rellevant, al tractar-se d’un dels pocs ex-vots de camí, del segle XVII, conservats en l’actualitat.
Localització
08790
Cruïlla del carrer de la Serreta amb el carrer de la Riera de l’Estany
X: 41,8706154
Y: 2,1152644
Descripció històrica
Es coneixen referències documentades de l’existència del pontarró des de 1500, de manera que la seva construcció és anterior a aquesta data.
El Pedró del Pontarró, s’erigí el 1668, promogut per Guillem de Rocafort [del mas Rocafort de Sant Feliu de Terrassola], en agraïment a la verge de l’Estany per no haver-se fet mal en caure daltabaix del rec de dessecació de l’estany, possiblement a prop del pontarró, la nit del 21 de març de 1668, quan tornava de la ciutat de Barcelona. Malgrat que actualment no es coneixen més dades d’en Guillem de Rocafort, sabem que entre 1652 i 1666 fou arxiprest de la Col·legiata de Santa Maria de l’Estany en Salvador de Rocafort [Pladevall-Vigué, 1978, p.178], de manera que potser existia algun parentiu entre els dos personatges.
Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pontarró, i molt possiblement fou aleshores quan es desplaçà el Pedró del Pontarró des de la seva ubicació inicial (al costat del camí a Sant Feliu de Terrassola), fins al seu emplaçament actual, apropant-lo uns metres més a la vora del pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l’Estany.
A finals de la dècada de 1940, el cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau, fou el mecenes d’uns treballs de conservació del pedró, durant els quals possiblement es col·locà la làpida de pedra amb la data de 1949, situada actualment al costat, amb unes inscripcions que n’expliquen l’origen. [Folch i Torres, 1954]
Informació complementària
Segons explica Josep Tresserra en la seva ressenya històrica, un pergamí de la casa de Rocafort [mas del terme veí de Sant Feliu de Terrassola] explica l’origen del Pedró del Pontarró:
“Tornava de Barcelona i com fós de nit, vaig caurer en el barranc obert per a aixugar l’estany [el canal de dessecació existent abans de la construcció de la mina soterrada entre 1734 i 1737]; plé d’espant vaig invocar la protecció de la Verge de l’Estany, prometent-li la celebració d’un Ofici [una missa] i erigir un monument que perpetués la memòria del gréu perill de que Ella m’havia deslliurat i del qué havia sortit sens el més petit dany... Firmo, Guillem de Rocafort á 21 de Mars de 1668...” [Tresserra, 1920, pàg. V]
Mossén Tresserra també comenta que “la gent piadosa, sól resar una Salve al passar per davant la capelleta”.
D’altra banda, el reconegut poeta estanyenc Felip Graugés (1889-1973) va dedicar un poema a la imatge del Pedró:
EL SANT CRIST DEL PEDRÓ
Ben sol i vern, com una flor salvatge,
el temps us ha deixat vora el camí.
Crist camperol, la vostra tosca imatge
de tan martiritzada fa sofrir.
Dintre la capelleta solitària
del vell Pedró, que d’heura s’ha vestit,
dalt d’aquests cims escolteu la pregària
dels ecos que hi ressonen dia i nit.
Dels torbs i de les neus de la muntanya
l’esquerpa ferotgia us escomet,
i mai cap llamp no ha foradat l’entranya
del vostre Cos acostumat al fred.
Un turonell us fa d’aspre Calvari;
us heu fet vell aguaitant la immensitat.
El liquen us brodava un fi sudari
per a vestir la santa nuditat.
És vostre altar tota la serralada:
teniu per gran retaule tot el camp;
a l’hora que perleja la rosada,
cada herba, com un ciri, encén el flam.
Sou perfumat de flaires camperoles
que vénen a endolcir el vostre dolor;
l’aire de març us duu poms de violes,
el foc d’estiu els clavells de pastor.
I, com un vol de campanes gemades,
sovint sentiu l’alegre repicar
que l’esquelleig sonor de les ramades
que vénen a prop vostre a pasturar.
Musa rústica. Barcelona, 1973. [Graugés, 1989, pàg.64-65]
Bibliografia
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- FOLCH-I-TORRES, Joaquim. “La ejemplar restauración de la ‘Creu de Terme’ de Santa Maria de l’Estany”, a Revista Destino, 23 d’octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l’Estany, L’Estany, 1955.
- MORROS, Jordi -PUIGFERRAT, Carles. “Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l’Estany (el Moianès)” a Ausa, XXIV, nº166 (pàg. 753-780). Ed. Patronat d’Estudis Osonencs. Vic, 2010.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- Puigferrat, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d’algunes dependències del monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès), [buidat parcial de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de l’Estany - APSME], L’Estany (Inèdit), 2014.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- SOLÀ, Fortià. Història de Torelló, Barcelona, 1947-48.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920