Carrer dels Monjos

Es creu que la construcció de les cases del carrer dels Monjos s’inicià desprès del terratrèmol de 1448, i de les rèpliques posteriors, que provocaren l’enfonsament el campanar i bona part de les voltes de l’església i de les construccions de les dependències del monestir de Santa Maria de l’Estany.

Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció del monestir l’abat emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. La ressenya històrica de Josep Tresserra atribueix a aquest moment l’inici de la construcció de les cases del carrer dels Monjos. [Tresserres, 1920, pàg. 5]

Tot i així la configuració actual de les cases d’aquest carrer possiblement es produí durant la revifalla econòmica i social de finals del segle XVIII i començament del segle XIX.

En l’inventari de recursos patrimonials del Moianès de l’any 2004 es destaquen els elements següents:

Núm. 12 (Ca’l Camat)
Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, on destaquen la portalada de llinda plana amb la data 1728 inscrita i els dos petits detalls conopials que mostren els dos finestrals.

Núm. 10 (Ca’l Viló)
Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Destaca el finestral del primer pis, simple però de grans dimensions, amb un ampit més treballat que la majoria.

Núm. 8 (Cal Endal)
En aquesta casa hi destaca un finestral semblant al de Ca’l Viló i la gran portalada d’arc rebaixat.

Núm. 6
Els elements més destacats són un gran portalada adovellada d’arc de mig punt i una entrada més petita d’arc rebaixat que hi ha al costat, que ha estat convertida en finestra.

Núm. 4
En aquesta casa hi destaquen la gran portalada d’arc rebaixat amb la inscripció, només visible en part, de “JOAN SOLÀ 1807”, i el finestral del primer pis amb un bonic motiu conopial.

Núm. 3
Es tracta d’una de les cases més grans del conjunt. Té el parament de pedra arrebossat. Destaquen els tres finestrals del primer pis. El de l’esquerra té la data 1792 flanquejada per una creu. El del mig, que és en realitat una balconada, té la inscripció “PERA SENTIES FERRER 1792”, amb el que sembla un escut al mig. El de la dreta té la següent inscripció “ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESÚS I DE MARIA 1792”, amb la representació d’una creu, un cor i uns motius decoratius sinuosos al centre.

Núm. 2
En aquesta casa hi destaca la portalada de llinda plana. El balcó del primer pis hi fa les funcions de llinda. Aquesta mateixa balconada té la inscripció “CASA FORT 1844” a la seva llinda.
[Costa, 2004]

- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995.
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- GRAUGÉS, Felip. Obra poètica, Associació Cultural i Recreativa de l’Estany - Grup d’amics de Felip Graugés, L’Estany, 1989.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920