Camí de Vic
Descripció de l'element
Es tracta d’un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l’est.
El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1’70 m de promig (el 1862).
El camí sortia del poble de l’Estany pel costat de cementiri i de l’església del Monestir de Santa Maria de l’Estany, fins al Pontarró, i continuava cal al pla de la Carrera pel costat del mas de la Carrera, ben a prop de vàries fonts (fonts d’Auró, font de Ferro, font de Sentes) i continua cap al serrat Gran de Postius fins a Muntanyola, pel costat de la font Canaleta (dins el terme municipal de Muntanyola).
Localització
8790
Camí de Muntanyola, s/n
X: 41,8710948
Y: 2,1224678
Descripció històrica
Aquest camí, que comunicava amb la seu bisbal de Vic, possiblement facilità l’any 1080 l’assentament d’un priorat agustinià a la vora de la riba de l’estany natural preexistent.
La seva importància també quedà reflectida amb l’existència d’una creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. En donen notícia el 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, quan arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades “en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany”. Afrontaven a solixent amb un “marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera”. (...) A sol ponent “part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.” A tramuntana, “part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda”. [APSME, lligall 1503-1552 - Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d’una creu de pedra de característiques similars a la que s’ha conservat al costat del Raval del Prat fins a l’actualitat.
En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l’Estany, respost per l’alcalde Joan Tort l’any 1862, el camí de Vic és el segon en aparèixer descrit, i s’indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d’uns 4 peus (equivalent a uns 1’70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat, essent una part d’ell pràcticament intransitable. També s’esmenta que “es de mayor interès para conducirse a los mercados de Vich, ciudad de conveniencias (...). [H03]
En el mapa planimètric de l’Estany elaborat per l’Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1936, s’observa com encara a començament del segle XX se’n conservava intacte el traçat, i se l’anomena “camino de Estany a Muntayola” [H06]
Informació complementària
A la vora del camí de Vic, es poden trobar diverses fonts:
- Font de Sentes (el topònim possiblement feia referència a que l’aigua feia mala olor -de sentina-), [Carreras, 1982],
- Conjunt de fonts d’auró (el topònim fa referència a una espècia d’arbre; l’auró. En aquest indret es plantejà un projecte de balneari entre 1852 i 1890, que no va arribar a reeixir) [AADD, 2005-Tabé, 1890]
Bibliografia
- AADD. Bibliografia històrica de la Sanitat Catalana. Volum IV (Ro-Z). Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona, 2005.
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CARRERAS, Joan; et. Al.. Diccionari de la llengua catalana. Ed. Enciclopèdia catalana, Barcelona, 1982.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- TABÉ, Matias; DE CLASCÀ, Antonio. Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852, Tipolitografia Luis Tasso, Barcelona, 1890.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920