Carrer Major - Carrer Rodors

1.05
Carrer Major - Carrer Rodors
Carrer Major - Carrer Rodors
Descripció de l'element
Tipus d’element
Patrimoni immoble - Conjunt arquitectònic
Estil i època
Època medieval i moderna.
Cronologia
S. XIII-XX.
Parcel·la
Diverses entorn de la plaça del monestir i de les traces dels carrers i camins adjacents.
Context
Plaça que actuava com a espai públic de transició entre el monestir de Santa Maria de l’Estany i els carrers circumdants del poble.
Elements

Es tracta d’una plaça amb un desnivell important en sentit nord-sud, delimitat en el seu costat de les llevant per les antigues dependències del monestir de Santa Maria de l’Estany, i en la resta de fronts per alineacions de cases de poble entre mitgeres.

Conflueixen en aquesta plaça les traces de diversos camins antics: el camí del poblet de Rodors i Moià (actuals carrer Major i Rodors), el camí d’Oló (actual carrer dels monjos), el camí de les eres del poble, i de Moià a través del prat de l’estany (actual carrer del Doctor Vilardell), o el camí cap al pontarró i Vic o Prats de Lluçanès (actual carrer de Jacint Verdaguer).

La major part de les cases responen a un tipus semblant; de planta baixa i un o dos pisos, construïdes amb murs de paredat, originalment amb revestiments exteriors de calç de planta (que actualment encara es conserven en alguna de les façanes d’edificis en desús).

Ús actual
Plaça del nucli urbà
Ús original
Plaça del nucli urbà
Estat de conservació
La major part d’edificis han estat molt transformats en el decurs dels segles, conservant-se fonamentalment les actuacions d’època moderna i contemporània (dels segles XVIII al XX)
Localització
L’Estany - Moianès - Bages (Barcelona)
Codi INE
8790
Adreça
Carrer Major - Carrer de Rodors
Coordenades UTM
X: 41,8688008
Y: 2,1117654
Identificació
(Sistema ETRS89)
Descripció històrica

Es creu que la construcció d’una part de les cases de la plaça major s’inicià ja al segle XIII.

En aquell moment totes les cases de la vila de l’Estany apagaven un cens a l’abat, i eren situades entorn de la plaça de l’abadia (actual plaça major), sota el colomer de la confraria, a la sagrera de la capella de Santa Cecília (en el carrer major) i al camí de Rodors (o camí ral de Moià). Atenent als cognoms dels veïns, la major part d’habitants devien procedir de les masies dels voltants.

En aquell moment possiblement l’extrem nord-oest de la plaça no comptava amb cap de les construccions que originarien posteriorment el carrer dels monjos.

Aquesta petita vila es despoblà progressivament entre els segles XIV i XVI, coincidint amb la tendència general del país i amb la decadència progressiva del monestir. Així el poble passà de 11 famílies l’any 1380 fins a 7 famílies que l’habitaven l’any 1553. [Pladevall-Vigué, 1978, p.71]

No es coneix l’afectació sobre les cases del poble del terratrèmol de 1448, i de les rèpliques posteriors, que provocaren l’enfonsament el campanar i bona part de les voltes de l’església i de les construccions de les dependències del monestir de Santa Maria de l’Estany. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció del monestir l’abat emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. La ressenya històrica de Josep Tresserra atribueix a aquest moment l’inici de la construcció del carrer dels Monjos.

En un sentit semblant Joan Coromines situa l’origen de la configuració d’un nucli de poble a l’entorn del monestir a partir de mitjan segle XV. [Coromines, 1995, pàg.147]

En 1580 es coneix l’existència d’unes 50 o 60 cases en el conjunt del terme de l’Estany. [Tresserra, 1920, p.5]

El 1893 es traslladà el cementiri del poble, ubicat des de 1526 al pati de davant de l’església del monestir de Santa Maria de l’Estany, confrontant amb la plaça major i amb el carrer de Jacint Verdaguer (el camí de Vic). En aquest moment es situà el cementiri en la seva ubicació actual, al costat del camí de Sant Feliu de Terrassola, darrera el mas Grau, en la proximitat del nucli del poble. [Tresserra, 1920, pàg. 21, 25]. Aquest trasllat es produí per tal de facilitar el traçat de la carretera provincial de Moià a Calaf per Súria, que passaria per l’interior del poble, alterant notablement la configuració de l’espai públic de la plaça major. [Segons el projecte de 1882, recollit a la documentació gràfica adjunta]

Entorn de 1920 el terme de l’Estany era format per unes 130 cases amb 525 habitants. Una part de les dependències del monestir eren ocupades per un convent de Germanes Dominiques, així com per una escola nacional. Al costat del carrer de Sant Isidre i del carrer de Jacint Verdaguer hi havia una fàbrica de teixits de llana. També hi havia una notable activitat industrial de la fusta, llenya i carbó, que afavoria la neteja de boscos “mal general que tots critiquem i ningú atura”. Tot i així la major part de les famílies es dedicaven fonamentalment a les feines agrícoles i a la cria de bestiar. [Tresserra, 1920, pàg.5-6]

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi. En continuar navegant, entenem que accepta l' ús de cookies

Què són les cookies?

Una cookie es un petit arxiu que s’emmagatzema a l’ordinador de l’usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.

Les cookies són essencials per al funcionament d’Internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-nos la navegació i usabilitat del nostre web. Tingueu en compte que les cookies no poden fer malbé el vostre equip i que, a canvi, si són activades ens ajuden a identificar i resoldre els errors.

Quin tipus de cookies utilitza aquesta web?

Cookies pròpies: són aquelles que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip o domini gestionat per l’editor i des del que es presta el servei sol•licitat per l’usuari.

Cookies de tercers: són aquelles que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip o domini no gestionat per l’editor sinó per una altra entitat que analitza les dades obtingudes.

Cookies persistents:són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemades en el terminal i poden ser accedides i tractades pel responsable de la cookie.

Cookies d'analítica web: a través de l'analítica web s'obté informació relativa al nombre d'usuaris que accedeixen al web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma , el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquesta web.

Acceptació de l'ús de cookies.

Assumim que vostè accepta l’ús de cookies. No obstant, vostè pot restringir, bloquejar o borrar les cookies d’aquesta web o qualsevol altra pàgina a partir de la configuración del seu navegador.

A continuación li mostrem les pàgines d’ajuda dels navegadors principals: